En el malaurat aniversari dels bombardeigs de març de 1938 sobre la població civil de Barcelona volem donar testimoni d'aquells fets desitjant que mai més una barbàrie semblant es torni a repetir.
"La nit del 16 de març de 1938, el general Vicenzo Velardi, cap de l'Aviació Legionària Italiana amb base a Balears, va rebre un telegrama urgentíssim de Roma amb el següent text: “Iniziare da stanotte azione violenta su Barcellona con martellamento diluito nel tempo” [iniciar des d'aquesta nit acció violenta sobre Barcelona amb martellejo espaiat]. La V de la signatura corresponia al general Valle, viceministre de l'Aviació Militar, qui al seu torn havia rebut l'ordre de Benito Mussolini, el Duce de la Itàlia feixista." [1]
 |
| Telegrama que va ordenar els bombardeigs de març de 1938 a Barcelona. Font: La Vanguardia |
"En un marge de quaranta-una hores —de la nit del 16 de març de 1938 fins a primera hora de la tarda del dia 18— Barcelona va sofrir dotze bombardeigs.
(...)
El mateix dia 18, a dos quarts de deu del matí, el desè atac deixa un gran escampall de bombes, des de la Barceloneta i el Parc de la Ciutadella fins al passeig de la Verneda. A un quart de dues del migdia, l’onzè atac afecta els barris del Poble Sec i de Sant Antoni, especialment l’avinguda de Francesc Layret (Paral·lel) i els carrers del voltant. Entre els edificis tocats hi ha el del mercat de Sant Antoni i el cinema Amèrica." [2]
 |
| Façana del Gran Cine América (1930). Font: Barcelofília |
Mapa de llocs afectats pels bombardeigs de març de 1938:
 |
| Font: Perill de bombardeig! : Barcelona sota les bombes (1936-1939), per Santiago i Elisenda Albertí |
"Amb el transcurs dels anys, la gent gran recorda amb més detall les seves vivències de la infantesa. És el cas de Esperança Piñol, infermera jubilada que encara es recorda de la cara de pànic del seu pare quan va arribar a casa després de presenciar des de la plaça Universitat l'explosió pròxima al cine Coliseum. «Van bombardejar el mercat de Sant Antoni. La meva mare se n'havia anat allà a veure si trobava una mica de menjar. Les bombes s'anaven acostant a casa, al carrer de Lleida. La meva germana i jo vam abraçar el nostre germanet i el vam amagar en una calaixera, protegint-lo amb els nostres cossos. Va caure la façana sencera, l'edifici es va partir en dos», rememora Piñol, la família de la qual després va patir tres agònics anys amb el pare empresonat i amenaçat de morir afusellat. «Al final es va salvar, però no en va voler parlar mai»." [3]
En el documental Antonet del Meu Cor! realitzat per xar@ntoni (Xarxa Comunitària de Sant Antoni) alguns veïns del barri de Sant Antoni ens van deixar testimoni de com van viure els bombardeigs de l'any 1938, "... els dies 16, 17 i 18 de març de 1938. El darrer dia, Sant Antoni sofriria especialment. Varis dels impactes foren a prop de la plaça Espanya, però també a l'avinguda Mistral, al carrer Sepúlveda, Calàbria i fins i tot al mercat de Sant Antoni." [4]
"Quantes víctimes han produït aquests dotze atacs sobre Barcelona? Mai no se sabrà amb exactitud." [2]
A La Vanguardia del diumenge 20 de març es va publicar el següent balanç: 670 morts, 1200 ferits [5]:
"... les víctimes mortals a conseqüència dels bombardeigs dels dies 16, 17 i 18 de març a Barcelona podrien aproximar-se al miler. En el seu llibre Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil, Joan Villarroya, després d’un minuciós repàs dels llibres de registre dels hospitals Clínic i General de Catalunya, arriba a comptabilitzar 979 morts, per bé que aclareix que es tracta d’una xifra aproximada: (…) em semblaria una mica infantil —escriu Villarroya— voler donar una xifra exacta i concreta, passats quaranta anys, de les víctimes dels bombardeigs." [2]
El govern de la Generalitat de Catalunya va publicar a través de La Junta de Defensa Passiva l'Àlbum del resum de gràfics estadístics d'alarmes i bombardejos soferts a la ciutat de Barcelona de l'1 de gener de 1937 al 31 de març de 1938 [6]:
"Al llarg de la història hi ha hagut moltes guerres, moltes poblacions han viscut atacs, però mai abans no s’havia bombardejat la població civil a la rereguarda. Barcelona va ser la primera ciutat a la història que no es trobava al front de guerra i que va ser bombardejada de forma indiscriminada i sistemàtica." [7]
A La Vanguardia del diumenge 20 de març es va publicar el següent balanç: 670 morts, 1200 ferits [5]:
"... les víctimes mortals a conseqüència dels bombardeigs dels dies 16, 17 i 18 de març a Barcelona podrien aproximar-se al miler. En el seu llibre Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil, Joan Villarroya, després d’un minuciós repàs dels llibres de registre dels hospitals Clínic i General de Catalunya, arriba a comptabilitzar 979 morts, per bé que aclareix que es tracta d’una xifra aproximada: (…) em semblaria una mica infantil —escriu Villarroya— voler donar una xifra exacta i concreta, passats quaranta anys, de les víctimes dels bombardeigs." [2]
El govern de la Generalitat de Catalunya va publicar a través de La Junta de Defensa Passiva l'Àlbum del resum de gràfics estadístics d'alarmes i bombardejos soferts a la ciutat de Barcelona de l'1 de gener de 1937 al 31 de març de 1938 [6]:
"Al llarg de la història hi ha hagut moltes guerres, moltes poblacions han viscut atacs, però mai abans no s’havia bombardejat la població civil a la rereguarda. Barcelona va ser la primera ciutat a la història que no es trobava al front de guerra i que va ser bombardejada de forma indiscriminada i sistemàtica." [7]
 |
Salvaguarda de llibres després dels bombardeigs a la Gran Via (prop del cinema Coliseum), el 17 de març de 1938. Fons: Juan Lapuente – AFB
|
Acabada la guerra, l'Ajuntament va fer un "presupuesto extraordinario (...) para realizar las obras de reconstrucción de los inmuebles municipales siniestrados durante la guerra (...) la reparación de la cubierta, marquesina,
verja de hierro de cierre y otros elementos del
Mercado de San Antonio." Així ho publicava La Vanguardia del 8 de juny de 1939 [8]:
No hem pogut trobar material gràfic de les afectacions per les bombes al Mercat. Si en trobeu alguna imatge no dubteu a fer-nos-ho arribar al nostre mail: amicsdeldominical@gmail.com
Gràcies per endavant!
L'Ajuntament de Barcelona ha organitzat una sèrie d'activitats per recordar aquests fets que van commoure la ciutat:
 |
| Per a més informació podeu llegir el dossier de premsa del 5 de març. |
Us deixem un dels molts poemes que el poeta José Agustín Goytisolo va dedicar a la seva mare, Júlia Gay, víctima dels bombardeigs de març de 1938. El poema mecanografiat 'Una voz o un gesto' del llibre 'Final de un adiós':
 |
| Poema 'Una voz o un gesto'. Font: Universitat Autònoma de Barcelona. |
- Perill de bombardeig! : Barcelona sota les bombes (1936-1939), per Santiago i Elisenda Albertí; pròleg de Francesc Hernàndez Cardona. Barcelona, Albertí, 2004.
- Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1939), per Joan Villarroya i Font. Publicancions de l'Abadia de Montserrat. Col·leció: Biblioteca Serra d'Or.
- "El MUHBA té editades, a la col·lecció “Guies d’Història Urbana”, dues guies que permeten resseguir la història d’aquells anys a la ciutat: Rereguarda/BCN, que explica com es vivia durant els anys de conflicte bèl·lic a la ciutat, i Defensa/BCN, 1936-1939, que explica com la ciutadania va fer front als atacs aeris." [7]
Notes:
[1]: Font: La Vanguardia,
[2]: Font: Perill de bombardeig! : Barcelona sota les bombes (1936-1939), per Santiago i Elisenda Albertí; pròleg de Francesc Hernàndez Cardona. Barcelona, Albertí, 2004. Podeu llegir-ne un fragment aquí.
[3]: Font: el Periòdico
[4]: Font: xar@ntoni (Xarxa Comunitària de Sant Antoni). Podeu llegir més aquí.
[5]: Font: La Vanguardia.
[6]: Font: Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), codi de referència: ANC1-1-T-8965.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada